La Rambla, sent transformadora, canviant i inacabable, recull el testimoni d'una tasca col·lectiva realitzada per la passió d'una família d'artistes flamencs a l'emblemàtic Tablao Flamenco Cordobes. L'escenari del Tablao Flamenco Cordobes és reconegut internacionalment per les elits professionals més exigents com un dels més importants de la història d'aquests espais dedicats al flamenc pur. Tota la càrrega històrica i el prestigi del Tablao Flamenco Cordobes es tradueix a la seva nova marca: "El Duende by tablao Cordobes", a Rambles 33 de Barcelona. Els espectacles de flamenc a Barcelona que ofereix El Duende by Tablao Cordobes permeten gaudir de l'autèntic flamenc, interpretat pels talents més destacats del flamenc a Barcelona i de tota Espanya, incloent-hi joves promeses.
Les Rambles rep el seu nom de l'antic llit que solia portar els torrents d'aigua pluja des de les muntanyes (la serra de Collserola) fins al mar, travessant la ciutat de Barcelona. Amb el pas dels anys, la canalització d'aigües de Barcelona solia seguir aquest curs. No obstant això, amb la construcció de la muralla antiga al segle XV, aquest canal va ser desviat i al voltant d'aquest nou curs, van començar a construir-se convents, que més tard van ser desamortitzats juntament amb els nous edificis que estaven sent construïts després de l'enderroc de la muralla. Va ser entre els anys 1700 i 1860 que els espais es van destinar a altres usos públics, consolidant Les Rambles com el primer lloc d'espai públic a Barcelona, ja convertida en un passeig ciutadà flanquejat per les noves cases i pels arbres de xocolates i oms que després van ser substituïts per plataners.
Amb el pas dels anys, la ciutat ha anat consolidant la seva presència amb bonics edificis d'habitatges i comerços locals. Passejar per les rambles és deixar-se embolicar per la màgia de la seva gent, els teatres singulars, palaus, quioscos de llocs florals, el mercat de la boqueria inaugurat en 1840, el teatre Liceu inaugurat en Octubre de 1999 i la cèntrica Plaça Reial, sempre concorreguda de gent a les terrasses. En ella, es trobava el convent caputxí de Santa Madrona enderrocat en 1835 i va ser el mateix Antoni Gaudí qui va dissenyar els fanals de la plaça on també destaca la font de les tres gràcies construïda en 1876.
A la plaça del teatre (transició entre la Rambla de Caputxins i Santa Mònica), dibuixants i pintors retraten figures humanes i paisatges al costat del teatre principal, que és el teatre més antic de la ciutat i de tot Espanya.
Altres edificis importants de la Rambla dels Caputxins acompanyen el Gran Teatre del Liceu, com l'Hotel Orient, supervivent dels antics esplendors del passeig, que amaga el sorprenent claustre de l'antic col·legi de Sant Bonaventura.
La Rambla, també alberga el Teatre Poliorama, situat a la planta baixa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, inaugurat en 1894. A més, dos edificis notables acomiaden aquesta rambla: l'església de Betlem, una de les poques mostres del barroc barceloní, construïda en 1553, i el Palau del Marquès de Comillas, també conegut com Palau Moja, construït en 1774 d'estil neoclàssic.
El tram següent, la Rambla de les Flors o Sant Josep, és conegut pel mercat de les flors, la Boquería i el Palau de la Virreina, on es mostren en exposició permanent els gegants de la ciutat, els més antics documentats d'Europa.
I com bé indicàvem a l'inici d'aquest text, també trobem a La rambla 35 l'emblemàtic Tablao Flamenco Cordobes, i ara, de la mà d'aquest, la nostra nova sala: El Duende By Tablao Cordobes a La Rambla 33.
Així doncs, només ens toca ara començar a ramblejar… Sí, com diuen: és el passeig més bonic i històric del món, però ets tu qui ho has de comprovar.