Federico García Lorca va ser una figura destacada de la literatura espanyola del segle XX, conegut pel seu estil poètic pioner, la seva profunda connexió amb les tradicions culturals andaluses i per importants contribucions duradores al patrimoni cultural de la nació espanyola. El 1993, des del seu estudi ‘Juego y teoría del Duende’ defineix El Duende: ‘És un poder i no un acte, és una lluita i no un pensament. He sentit dir a un vell mestre guitarrista: ‘El duende no és a la gola; el duende s'aixeca per dins de la planta dels peus’.
No hi ha una definició unànime de què és el duende, però hem d'anar al que han dit artistes de renom i estudiosos del flamenc!
El duende es coneix com la capacitat d'un artista, sigui cantant, ballarí o músic, d'omplir l'escenari amb la seva mera presència i emocionar el públic amb l'expressió del seu art. No es tracta tant de l'estil o de l'absoluta correcció de la disciplina com d'un regal, l'estat de gràcia que permet a l'artista esdevenir una expressió viva de l'art flamenc.
El Duende és una força emocional i espiritual que es considera fonamental per a les grans actuacions flamenques autèntiques. Es manifesta a través d'una intensa passió i emoció que sembla connectar l'artista amb quelcom transcendental, generant actuacions úniques i imprevisibles que s'allunyen del purament tècnic, buscant la màxima expressivitat i connexió amb l'essència de l'art del flamenc.